Alejandro González Iñárritu té un estil propi i mai deixa ningú indiferent. Ja sigui en durs i colpidors drames, com les seves propostes anteriors (‘Amores perros’, ’21 gramos’, ‘Babel’ i ‘Biutiful’), o en aquesta, també dramàtica tot i que disfressada de negríssima comèdia, ‘Birdman’.
Les seves pel·lícules tenen sempre una intensitat que es manté al llarg de tot el metratge i en aquesta ocasió, aquesta sensació es reforça amb la seva estructura formal: un agosarat fals pla seqüència en que està rodat tot el film. Novament la clau es troba en els seus intèrprets, un estoll d’actors en estat de gràcia comandats per Michael Keaton, qui per fi demostra el gran actor que és i com se l’ha desaprofitat durant molt de temps, donant vida al protagonista: un actor que vol recuperar el prestigi després d’haver trionfat com un dels primers herois cinematogràfics, el Birdman del títol, actor i personatge s’arriben a fondre i costa diferenciar-los si tenim en compte que el mateix Keaton va interpretar el primer superheroi que va conquerir la taquilla a les dues entregues de ‘Batman’ de Tim Burton. Al seu costat un recuperat Edward Norton en el seu millor treball en anys, Emma Stone que demostra perquè és una de les actrius més sol·licitades del moment i que és capaç de brillar en qualsevol rol, Naomi Watts que repeteix amb el director després de ’21 gramos’, un sòlid i sorprenent Zach Galifianakis en un radical canvi de registre, i les convincents Andrea Riseborough i Amy Ryan. Qualsevol dels personatges que formen aquest microcosmos podria tenir una pel·lícula pròpia que resultaria igualment interessant fruit d’un guió tan àcid com enverinat que apunta tant a Hollywood com al món de la interpretació en general.
No és una pel·lícula gens fàcil i no és apta per a qualsevol públic, però amb una bona predisposició i la ment oberta la proposta t’atrapa ja de bon principi i no pots deixar-la fins al final, el qual resulta, això sí, una mica excessiu. Ens trobem davant d’una de les propostes més originals i innovadores de la temporada. Un film de múltiples lectures que requereix més d’un visionat per no perdre’s cap detall del conjunt, tan estimulant com imprescindible.