10 anys després de la fallida ‘Sinister’, el cineasta Scott Derrickson torna a dirigir a l’actor Ethan Hawke en una nova proposta de terror, aquesta sí, certament aconseguida.
A banda d’un dolent equipat amb una màscara (que evoca la saga ‘The Purge’, la primera entrega de la qual també protagonitzada per Hawke) que es transforma amb un resultat absolutament inquietant, s’ha de destacar els molt joves intèrprets que donen vida als dos germans: el debutant Mason Thames i la creïble Madeleine McGraw. El film està farcit de seqüències de forta intensitat (la discussió pare/filla per citar-ne alguna) i de cops d’efecte realment potents. És ben cert que el guió (adaptació de la novel·la de Joe Hill, fill del mític escriptor Stepehen King a qui fa un homenatge amb referències a la cèlebre It amb els globus i l’impermeable groc) l’hem vist en diverses ocasions, però el toc sobrenatural li dóna un matís certament interessant que aporta a Finny diferents opcions per resoldre la seva situació, gràcies al conjunt de totes podrà arribar al desenllaç. Alguns moments del guió grinyolen lleugerament, te n’adones posteriorment a la projecció en reflexionar-hi ja que durant el visionat la forta tensió que aconsegueix desprendre la proposta t’envolta i aquestes petites llacunes argumentals et passen per alt i aquest fet s’ha de considerar un èxit absolut de la pel·lícula.
En definitiva, ‘The Black Phone’ és una proposta que aconsegueix mantenir-te en alerta i tensió durant tot el metratge. Un film tan intens com estimulant: la millor pel·lícula de terror, fins ara, de la temporada. Molt recomanable.