Fa uns mesos el director Danny Boyle va retre un homenatge a The Beatles a la fluixa Yesterday, ara és la cineasta Gurinder Chadha qui fa una declaració d’amor a Bruce Springsteen i la seva música en aquesta també feel good movie ‘Blinded by the light’. Però si aquella tenia un toc surrealista aquesta està inspirada en una història real, com veiem en els crèdits finals.
Molt ben situada i ambientada a l’Anglaterra dels anys 80′ amb la política de Margaret Thatcher com a teló de fons, el film reuneix tots els tòpics. El jove paquistaní protagonista, Javed, s’ha d’enfrontar al seu pare de creences arcàiques i que no s’ha adaptat a la vida britànica (algunes de les seves discussions ofereixen els millors moments del metratge), a la xenofòbia del Front Nacional, al primer amor (una jove activista) i a la voluntat de complir el seu somni d’escriure (amb que comptarà amb l’ajuda d’una entrega professora, l’esporàdica en la gran pantalla Hayley Atwell). El personatge està perdut i trobarà la inspiració en les lletres del mític Bruce Springsteen (el moment del descobriment resulta excessiu, tot s’ha de dir). A partir d’aquest moment tot se li posarà de cara en tots els aspectes i trobarà el seu camí, fins al sensible i esperat clímax final.
La pel·lícula no sorprèn en cap moment, resulta totalment previsible. Però tot i assistir a una trama absolutament típica i d’originalitat zero, el seu visionat resulta certament agradable amb algunes seqüències molt aconseguides: el ‘videoclip’ de la mítica ‘Born to run’, la sorprenent discoteca diurna, la complicitat del pare del millor amic de Javed o la primera cita.
En definitiva, ‘Blinded by the light’ no és un gran film, tampoc ho busca. La seva única pretensió és fer passar una bona estona a l’espectador i en aquest sentit la proposta compleix amb el seu objectiu. És una pel·lícula amable, senzilla, divertida i emotiva de consum fàcil que, de la mateixa manera que deixa un bon record, s’oblida immediatament en acabar-se la projecció.