Després de l’entretinguda ‘Vacaciones en el infierno’, Mel Gibson va fer de dolent a la fallida ‘Machete kills’ i a la fluixa Los mercenarios 3. Ara, abans que s’estreni la seva cinquena pel·lícula com a director, ‘Hacksaw Ridge’, intenta recuperar el prestigi i la popularitat perduda com a actor amb aquesta ‘Blood Father’. Malauradament, tot i que Gibson continua mantenint intacte el seu carisma i que la seva encara és la mirada més expressiva de Hollywood, aquesta proposta d’acció plantejada com un western crepuscular no serà el film que el retorni a la primera línia.
Encara que de factura tècnica més que correcta, muntatge i fotografia, la pel·lícula resulta massa pobra. Ja des del seu plantejament, excessivament simple, fins a l’estoll d’intèrprets que envolten a Gibson: una irregular Erin Moriarty que no té química amb el seu pare i desaprofita les excel·lents possibilitats que ofereixen les seves escenes en comú, un Diego Luna que no convenç com a dolent de la història i que no és rival pel protagonista, ni un William H. Macy desaprofitat: els seus escassos diàlegs amb Gibson són alguns dels moments més encertats del film.
Un ritme massa descompensat, la innecessària recreació en certs passatges (com el de la visita al personatge interpretat per Michael Parks) que acaben provocant que els seus escassos 88 minuts acabin resultant llargs, només alguna escena d’acció prou encertada (la persecució de motos o l’interior del cotxe en el tram final) i un guió que no aprofundeix en el dibuix dels seus personatges oferint-nos només pinzellades, acaben donant com a resultat una pel·lícula de sèrie B tan típica i tòpica com fallida: totalment prescindible.