El cantautor Bob Marley és un personatge tan emblemàtic i carismàtic que mereixia un biopic molt potent; malauradament el que tenim és una proposta, tot i que correcta, força pobre i sense ànima.
El guió narra dos anys en la vida del músic (de 1976 a 1978), mentre que la seva infantesa i joventut només se’ns mostra en petites pinzellades a través d’ escuets flashbacks, envoltats per una banda sonora que recorda els grans hits de l’ artista. Durant aquests dos anys Marley va viure episodis molt importants i intensos però aquesta força no arriba en cap moment a l’ espectador, principalment per dos factors: el guió i el protagonista. El seu ritme és massa lent i pla, sense cap pic en cap moment del metratge; sempre mantenint el mateix to monòton. Igualment irregular és el treball del seu protagonista, Kingsley Ben-Adir, que aconsegueix una excel·lent recreació en les actuacions musicals però que no transmet res fora de l’ escenari: resultant francament apàtic i inexpressiu en els moments crucials de la vida de l’ artista. Resulta una autèntica decepció que l’ intèrpret es mantigui constant i buit en moments tan puntuals i importants com un intent d’ assassinat, l’ explosió del seu èxit a nivell mundial o la detecció de la malaltia. En canvi Lashana Lynch, com la seva dona Rita, li roba tota l’ atenció i protagonisme cada cop que coincideixen en pantalla i provoca que els seus minuts siguin escassos deixant-nos amb ganes i interès per saber-ne més.
En definitiva, ens trobem davant d’ un biopic fred i convencional gens a l’ alçada del personatge: un dels més importants i emblemàtics de la història de la música. Una llàstima.