El biopic de Freddie Mercury és una proposta irregular, probablement degut als problemes sorgits durant el rodatge i com a conseqüència de l’acomiadament del seu director inicial Bryan Singer i la posterior contractació de Dexter Fletcher per acabar la filmació durant les últimes setmanes.
D’una banda s’ha de reconèixer l’excel·lent treball de documentació i recreació (notable el treball de vestuari) que es veu reflexada principalment en les diferents actuacions musicals, perfectament reconeixibles, especialment en el videoclip del tema ‘I want to break free’ i sobretot al mític concert Live Aid celebrat al juliol de 1985 a l’estadi de Wembley, així com l’entregat esforç del seu protagonista; un Rami Malek que en determinats moments aconsegueix ser la viva imatge de l’inigualable artista. Però tots aquests encerts queden diluïts en un guió excessivament simple i pla; talment com un telefilm. Resulta massa superficial i no aprofundeix en la tortuosa vida de l’artista, passant molt per sobre dels seus excessos i dels moments més difícils de la formació, com el seu temporal trencament o la ‘ràpida’ reconciliació. Aquest to de la visió de la història del personatge provoca una certa manca d’interés en l’espectador que no sigui seguidor de la mítica banda, fet que no ocorria en el també biopic musical, aquest fictici totalment, Ha nacido una estrella que sí que atrapava l’espectador des de l’inici i aconseguia mantenir-ne l’atenció durant tot el metratge.
En definitiva, ‘Bohemian Rhapsody’ és un film correcte i digne, ideal com una entranyable dosi de nostàlgia per als nombrosos seguidors de la mítica formació musical, però que no aporta res als alients a l’univers del grup Queen. Una pel·lícula molt ambiciosa però poc efectiva, no apta per a tots els públics.