Prenent com a punt de partida l’èpica final de Wimbledom de l’any 1980, ‘Borg McEnroe’ funciona com a biopic de les dues estrelles antagòniques del tennis que foren Björn Borg i John McEnroe; convincents i creïbles, respectivament, Sverrir Gudnason i Shia LaBeouf (probablement la millor interpretació de la seva filmografia). Però resulta evident que tota l’atenció se centra en l’esportista suec.
El film, amb un muntatge certament excel·lent, ens mostra dos joves i sommiadors adolescents que, curiosament, tenen un caràcter semblant però que posteriorment el canalitzen de manera diferent. Mentre que el suec, gràcies al seu preparador de tota la vida (Stellan Skarsgard) el transforma i es converteix en un personatge, a priori, totalment impassible i fred que el converteix en l’heroi de l’esport, l’americà, contràriament, no el domina i això provoca l’adversió del públic. En el tractament dels dos personatges és on el film resulta més irregular: mentre que es recrea amb Borg i els seus flashbacks, així com la seva vida personal (sorprenent l’escena de la cafeteria a Mònaco on s’alegra de ser ell mateix o l’aconseguida recreació del mític Studio 54), amb McEnroe, en canvi, no tenim la profunditat que sí desprèn el seu rival i els seus records i vivències aporten poc (amb l’excepció de l’encertada entrevista televisiva abans de traslladar-se a Anglaterra per disputar el torneig).
El clímax de la proposta és la final: realment brillant. Si l’espectador no coneix/recorda el desenllaç d’aquell partit, s’involucra immediatament en el match i manté totalment l’atenció, interés i expectació en el seu resultat. En definitiva, ens trobem davant d’un biopic més que correcte, gràcies a la seva factura europea ja que si fós made in Hollywood possiblement haguéssim perdut intimisme i veracitat a favor de la recreació gratuïta i l’espectacularitat. Un film força interessant.