
L’ òpera prima del tàndem format per Teresa Bellón i Céar F. Calvillo és una comèdia de manual: fàcil, típica i tòpica però alhora prou resultona per oferir una agradable estona d’ evasió.
La pel·lícula es basa en la seva parella protagonista, ominpresent en tots els fotogrames del metratge: uns entregats Hugo Silva i Alexandra Jiménez que mantenen una química excel·lent. El guió és simple i gastat, a més el detonant de la trama es planteja immediatament al principi sense masses explicacions resultant forçat: una simple excusa per donar pas al conflicte que desembocarà en el viatge a Miami. El film és irregular: manté certs diàlegs certament hilarants amb d’ altres realment pobres (la trobada al passeig amb els antics amics) però sense arribar a espatllar el resultat final: perdonables ja que són gags i situacions pròpies d’ una trama tan repetida en nombroses ocasions. L’ aparició del propi personatge del títol dóna certa gràcia al clímax; Coque Malla es riu de si mateix (com reflexen els crèdits finals) i aprofita per llançar un dard als seus fans amb el tema ‘No puedo vivir sin ti’: el running gag dels escuets 90 minuts de metratge.
En definitiva, ‘Buscando a Coque’ és una proposta pobre però honesta: no té la més mínima originalitat ni la busca. Ens trobem davant d’ una comèdia de situació que compleix amb el seu objectiu: oferir una ració de distracció de consum fàcil, que tan aviat es gaudeix com s’oblida.

