Woody Allen està en plena forma. Als seus 80 anys ens porta la seva comèdia més aconseguida de l’última dècada. ‘Café Society’, la primera pel·lícula que ha rodat en format digital, és una proposta 100% Allen. Hi podem reconèixer els grans temes de la seva filmografia que composen el segell propi de l’autor.
Quatre anys després d’ ‘A Roma con amor’, Jesse Eisenberg repeteix a les seves ordres ara com a protagonista i se’n surt amb nota: no només amb la interpretació més completa de la seva carrera, sino com un dels actors que millor ha donat vida a l’alter ego del cineasta. Al seu costat hi trobem a una radiant i fràgil Kristen Stewart que manté una excel·lent química amb Eisenberg (es nota que és el seu tercer treball en comú, després d’Adventureland’ i American Ultra) i que reclama més presència en pantalla. El més fluix és Steve Carell, en una interpretació que no està a l’alçada de la parella protagonista en un personatge que no resulta del tot creïble.
Amb una acuradíssima ambientació (vestuari i direcció artística) i una preciosa fotografia, ‘Café Society’ és una comèdia àgil, amb força ritme, diverses referències a les estrelles del Hollywood dels anys 30′ en que transcorre l’acció i divertits apunts al crim organitzat, que conté dues escenes antològiques: la primera noia que coneix Bobby en arribar a Hollywood i el diàleg sobre religió dels seus pares en el tram final del metratge, realment brillants.
Fidel a la seva cita anual, el director no decepciona i ja ens fa venir ganes de que arribi la propera, la que serà la seva 47a pel·lícula darrera de la càmara.
