La nova pel·lícula de Luca Guadagnino és una proposta d’originalitat zero: ens trobem davant d’una nova història d’amor d’estiu que mostra el despertar sexual d’un adolescent, argument vist en infinitat d’ocasions, amb algú més gran, també força tòpic, però homosexual, potser aquest sigui el seu tret més diferencial.
Molt ben ambientada a l’època en que transcorre, l’estiu de 1983, però a part d’aquesta encertada factura visual poc més podem salvar d’un film realment pobre. El seu muntatge és nefast, el seu ritme nul i desmesuradament lent que no provoca res més que avorriment en l’espectador. El gran handicap de la pel·lícula és el seu guió (incomprensiblement nominat a l’oscar i encara més sorprenent: el gran favorit). La seva parella protagonista, sense cap rastre de química, no desperta la més mínima empatia i tant Elio (immerescudament nominat a l’oscar Timothée Chamalet) com Oliver (fluix Armie Hammer) cauen malament des de la seva primera aparició en pantalla fet que desperta un inexistent interés en la seva història. Al seu voltant graviten els pares del jove (uns personatges excessivament superficials), la relació amb el qual resulta massa contradictòria: en un primer moment sembla que sigui d’absoluta confiança quan Elio confessa al seu pare que ha estat a punt de fer-ho amb Marzia (l’únic personatge sòlid i creïble), posteriorment el pare li diu que pot confiar en ells pel que necessiti, contradint la conversa anterior, i finalment li faciliten l’escapada amb el seu amor, desprenent una sensació d’absolut desconcert. Tampoc els moments importants del film estan ben resolts: des de la conversa clau entre tots dos (enmig d’una plaça al voltant d’un monument de manera que qualsevol pugui escoltar-la) o la penúltima trobada entre Elio i Marzia (narrada amb una fallida fredor i rapidesa), amb l’excepció de la darrera conversa entre Elio i el seu pare abans de l’innecessari epíleg hivernal (que no aporta absolutament res): aquesta sí brillant i l’únic moment encertat del metratge, però massa escàs i massa tard per salvar el naufragi general.
En definitiva, una pel·lícula que fracassa estrepitosament buscant un intimisme i emoció que no aconsegueix en cap moment però que ha estat estranyament sobrevalorada amb tres gratuïtes nominacions (pel·lícula, actor protagonista i guió adaptat) en la propera edició dels oscars que acompanyen a la, aquesta sí, justificada a millor cançó per al preciós tema ‘Mystery of love’. Una autèntica decepció.