‘Caminando entre las tumbas’ és una proposta que desconcerta. El seu pròleg ens pot fer esperar una nova proposta d’acció però després ens trobem un thriller que, sense estar massa el·laborat, no recorre a l’acció fàcil que podíem esperar: tirotejos, persecucions… L’acció és la necessària i gens espectacular: crua i seca. Tot i aquesta diferència, el film no aporta res de nou al gènere i la seva originalitat és zero però és d’agraïr que tingui una coherència i un argument més o menys treballat i que el seu guió, com trobem en moltíssimes altres pel·lícules similars que inunden habitualment la cartellera, no sigui una simple excusa per enllaçar trets i sang.
Malgrat tot la pel·lícula té un ritme excessivament lent i no acaba d’arrancar. Els seus personatges tampoc hi ajuden: principalment els dolents de la història, plans i sense cap evolució fet que fa destacar encara més el treball de Liam Neeson, qui aconsegueix donar profunditat i personalitat al seu personatge, un rol en el que porta massa temps encasellat en films com la trilogia ‘Venganza’ o ‘Non-stop, sin escalas’. Neeson és un actor excel·lent però després de guanyar-se un nom a la indústria amb personatges brillants es va acomodar primer en el paper de mentor del protagonista (‘La amenaza fantasma’, ‘El reino de los cielos’, ‘Batman begins’…) i després, sorprenentment, com a heroi d’acció. Una llàstima ja que es troben a faltar, i molt, les seves grans interpretacions estil ‘La lista de Schindler’ o ‘Kinsey’ per citar-ne només algunes…