4 anys després de l’entretinguda proposta d’animació Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, Javier Fesser ens porta una altra brillant comèdia però amb un rere fons molt sòlid i seriós, farcida d’apunts que conviden a la reflexió.
El guió té una estructura perfecta. Des del pròleg amb la presentació del seu protagonista (un convincent Javier Gutiérrez que després de guanyar el Goya pel seu notable treball a El autor demostra, un cop més, que és un dels actors del moment de l’actual cinema espanyol) i el conflicte que el portarà a la banqueta de l’equip Los amigos. La seva presa de contacte en el seu primer entrenament és absolutament hilarant, així com les dinàmiques de les primeres sessions fins arribar a la competició. Intel·ligentment, per evitar la relaxació de l’espectador s’afegeix un nou jugador, Collantes, que suposa un valor afegit i quan la seva incorporació ja s’ha interioritzat s’implica a l’equip la faceta més personal de l’entrenador, de manera que es torna a produir una novetat que manté intactes el dinamisme i ritme de la història.
La vessant còmica de la pel·lícula no amaga la seva seriositat en diverses subcapes; així el procés dels integrants de Los amigos, tant a nivell individual com a l’hora de formar un equip, avança paral·lel a la transformació de la visió que té d’ells i de la vida en general de Marco; que rep constantment encertades lliçons vitals i morals dels seus jugadors. Si bé és ben cert que en moments puntuals algunes situacions resulten una mica forçades (l’autobús, la mare de Marco a Canàries) també ho és que ‘Campeones’ resulta una pel·lícula excel·lent; capaç de provocar tant somriures com alguna llàgrima amb un to tan sòlid com sensible. Sense cap dubte, una de les millors propostes de la temporada. Absolutament imprescindible.