L’ adaptació cinematogràfica de la novel·la de Rachel Yoder parteix d’ un punt de partida molt interessant però la mescla de gèneres a l’ hora de traslladar-la a la gran pantalla provoca un autèntic desgavell i un resultat final totalment absurd.
El film se centra en la seva protagonista (omnipresent i entregada Amy Adams) que, després de donar a llum, ha renunciat a la seva trajectòria professional com a artista per ocupar-se de la seva llar i del seu fill sense l’ ajuda del seu marit (inexpressiu Scoot McNairy). Ens mostra la seva frustració, cansament i impotència i aquí és on el guió fracassa estrepitosament. Si se centrés en la vessant dramàtica tindríem una interessant reflexió en que moltes espectadores es podrien trobar fàcilment identificades però els tocs de terror i ciència-ficció derivant cap a la part ‘canina’ del títol li resten tota la credibilitat i possible empatia desembocant en un resultat absolutament ridícul.
Sempre és lloable el risc i la valentia a l’ hora de buscar l’ originalitat però mantenint una coherència amb el missatge a transmetre, fet que en aquest cas és dinamita donant pas a un autèntic despropòsit sense sentit. Una de les propostes més desafortundades de la temporada.