Cinc anys després de ‘¡Canta!’ ens arriba la seva continuació amb el grup que vam conèixer a l’original ja cohesionat i passant diverses aventures per tirar endavant un musical espacial. Tots els personatges tenen el seu moment per lluir-se, ja sigui durant els seus diferents conflictes particulars o en el muntatge final, en que tots tenen els seus minuts de protagonisme. Al grup s’ha de sumar la presència de la vella estrella del rock, l’intèrpret guapo i popular, el dolent d’aquesta seqüela, la seva filla i els dos professors de ball; l’oficial i l’alternativa. Malgrat aquestes noves incorporacions, la sra Crawley continua sent el millor personatge amb diferència i seus són els gags més hilarants del film.
El guió no és en absolut original, no li cal: la història és previsible de principi a fi però no per això deixar ser molt entretinguda. Si bé es ben cert que el seu ritme i tempo són àgils i l’encadenació de situacions no té descans, també ho és que els seus 110 minuts acaben resultant excessius. Algunes subtrames es dilaten innecessàriament (l’estada a casa de Clay Calloway per exemple) però ho compensen algunes escenes certament divertides (la incurssió a l’edifici, les classes de ball, els operaris que han de muntar l’escenografia de l ‘espectacle) i d’altres absolutament brillants (el càsting davant del productor Jimmy Crystal).
En definitiva, aquesta continuació perd la novetat i frescor de l’anterior però no la seva qualitat. ‘¡Canta 2!’ és una entretinguda proposta que agradarà igual a tots els públics, grans i petits, però això sí: tot i el seu pràcticament assegurat bon rendiment a taquilla, aquest grup d’insòlits artistes no donen més de si. Una tercera entrega seria estirar i espatllar un producte tan sòlid com digne.