La tercera entrega del Capitán América corrobora que és la millor saga d’un personatge de la factoria Marvel. Tot i la seva superpoblació d’herois el film està perfectament equilibrat, a diferència de la darrera ‘Los Vengadores: la era de Ultrón’ gràcies, principalment, a les absències del mitològic i desubicat Thor i de l’excessiu Hulk.
Cadascú manté el seu punt d’interés, començant pel Capitán América i el seu antagonista, el millor Tony Stark des d’ ‘Iron-man 2’. Al seu voltant Viuda Negra mostra bé el seu dilema a l’hora d’escollir bàndol, molt coherent amb l’excel·lent química que mantenia amb el Capità a l’anterior El soldado de invierno. El personatge de la Bruja Escarlata mostra gran interés en el seu desenvolupament, després de la seva presentació a Los Vengadores: la era de Ultrón, i apunta a convertir-se en un dels personatges més profunds en properes entregues. El retorn d’Ant-man confirma que la seva encertada aparició en el seu film de presentació no va ser casualitat i que és un dels personatges més divertits de tot el grup.
A més, aquesta ‘Civil War’ serveix com a debut a dos nous superherois: l’interessant ‘Black Panther’ i el retorn de Spider-man, el to de la seva conversa amb Iron-man promet donar molt de joc en futures pel·lícules. Malauradament, un personatge clau com és l’interpretat per Daniel Brühl resulta massa pobre i no està a l’alçada del conjunt.
Tècnicament perfecta (so, efectes de so, efectes visuals i muntatge), la guerra entre les dues faccions a l’aeròdrom és espectacular, i al desenllaç l’enfrontament entre els dos líders és igualment potent. En definitiva, ‘Capitán América: Civil War’ és diversió en estat pur: una proposta que satisfarà àmpliament la legió de seguidors del grup de superherois. Una autèntica delícia.