El debut de la superheroïna del títol és un film estàndard de presentació de personatge; descobriment d’identitat, assimilació i aprenentatge de poders/habilitats i consolidació moral amb peu al seu desenvolupament en futures entregues. Si acceptem aquestes premises tan bàsiques com necessàries en una pel·lícula de presentació, la proposta segueix la pauta al 100%.
Brie Larson convenç en la pell de la protagonista i es veu perfectament recolzada per Samuel L. Jackson (que li roba tota l’atenció en les seqüències compartides), a més de la notable química entre els dos personatges assistim a una doble presentació: ja que ‘Capitana Marvel’ funciona també com l’origen d’un dels personatges més emblemàtics de l’univers Marvel: Nick Furia. És en aquest primer bloc on el film ofereix els seus millors moments. A mesura que avança el metratge, però, el ritme es desinfla i perd interés: principalment degut a la justa empatia que l’espectador sent envers el personatge central i la nul·la cap als Skrulls (amb un maquillatge realment desafortunat que recorda les entregues més pobres de la saga, original no reboot, ‘Star Trek’) que inicialment són uns elements interessants en la trama però el seu gir acaba resultant desconcertant. El clímax final, amb Carol ja en ple apogeu dels seus poders i en plena acció, està rodat amb una factura tècnica notable (la seva ambientació a finals dels 80′ i principis dels 90′ torna a ser present amb les nostàlgiques persecucions i combats aeris que evoquen populars títols cinematogràfics de l’època com ‘Top Gun’ o les dues entregues d’ ‘Aguilas de acero’) però sense cap originalitat, arribant a resultar dilatat i provocant que l’espectador arribi al final dels seus excessius 125 minuts esgotat.
En definitiva, el personatge més poderós de l’univers Marvel mereixia una millor carta de presentació. Ara falta veure la seva evolució en solitari (una continuació està assegurada) i la seva integració amb la resta de superherois de l’editorial (que podrem observar a la imminent ‘Vengadores: Endgame’).