Després de diverses propostes tan fàcils com tòpiques, el cineasta Dani de la Orden recupera el pols de la seva notable òpera prima ‘Barcelona, nit d’ estiu’ (2013) i la seva seqüela Barcelona, nit d’ hivern (2015) amb una pel·lícula de personatges, amb aire teatral, que se sustenta en un guió molt sòlid, amb alguns diàlegs realment veraços, i un entregat estoll de protagonistes.
Situada a la ídil·lica Cadaqués i enmarcada amb una preciosa banda sonora, obra Maria Chiara Casà, la trama ens mostra una reunió familiar que suposa el retrobament d’ una dona, Montse (Emma Vilarassau en un personatge difícil, ja que el pròleg amb la seva presentació ens desperta adversió immediata, que en el clímax té un monòleg brillant) amb els seus dos fills: Júlia (Maria Rodríguez, la millor del repartiment amb diferència) amb el seu marit, Toni (fluix José Pérez Ocaña) i les seves dues filles, i David (Enric Auquer demostrant, un cop més, que és un tot terreny capaç de resultar creïble en qualsevol gènere) que ve amb Marta (radiant Macarena García) en la que suposa la seva presentació oficial. Inesperadament, el cap de setmana es complica amb l’ aparició de l’ exmarit de Montse, Carlos (un Alberto San Juan desaprofitat que reclama més minuts de metratge), acompanyat per la seva nova parella Blanca (correcta Clara Segura). El guió és intel·ligent i molt ben estructurat aconseguint que cada personatge tingui el seu espai per mostrar els seus diferents i propis conflictes dins de la trama general que els afecta a tots, destacant especialment la relació entre els dos germans, la primera reunió sencera de tots els personatges davant la casa o l’hilarant salt en paracaigudes.
Ens trobem davant d’ una excel·lent tragicomèdia familiar, probablement la millor proposta que ens ha ofert aquesta temporada el cinema espanyol, que suposa el retorn del seu director als seus orígens. Esperem que serveixi de punt d’ inflexió i De la Orden es mantigui, de nou, en aquesta encertada línia. Una pel·lícula molt recomanable.