L’any 2012 Tom Hooper va dirigir l’adaptació cinematogràfica del cèlebre musical ‘Los Miserables’ i la va convertir en el millor musical d’aquest segle XXI. Ara ha tornat al gènere per traslladar a la gran pantalla un altre mític musical de Broadway, en aquest cas ‘Cats’ però el resultat no ha estat el mateix, el resultat és realment decepcionant.
La seva arrencada és potent i prometedora amb l’arribada de Victòria (la debutant i dolça Francesca Hayward) i la seva adopció per part dels ‘Jellicles’, però un cop és una més assistim a la presentació dels aspirants a convertir-se en l’escollit/a per renéixer en un altre vida. Aquest tram resulta tan reiteratiu com avorrit; fruit del nul carisma dels personatges (inclòs el dolent de la història, un fluix Idris Elba). Durant aquest dilatat segment l’espectador desconnecta i perd l’interés aconseguit fins que arriba Deuteronomy (una Judy Dench lluny de les seves millors interpretacions), la seva aparició i l’esperada elecció reputen mínimament la proposta (gràcies a l’espectacular número del tren) però aquest pic cau ràpidament i ni tan sols la interpretació del mític tema ‘Memories’ (l’únic moment realment emocionant de la pel·lícula) a càrrec de Jennifer Hudson (la millor del repartiment amb diferència) salva un clímax pobre i de ressolució excessivament fàcil i simple seguit d’un tema musical que resulta un epíleg totalment prescindible.
Tot i que la factura tècnica pel·lícula és brillant (excel·lents la direcció artística i maquillatge i destacant especialment el seu muntatge i fotografia) no és suficient per salvar un film que naufraga estrepitosament, resultant llarg i avorrit, ja que no satisfa ningú: ni els fans del mític original dels escenaris, ni els entusiastes del musical ni l’espectador aliè al gènere. En definitiva, un autèntic fracàs.