Jason Reitman ha realitzat una doble declaració d’amor: al seu pare Ivan Reitman i al seu popular díptic ‘Cazafantasmas’ (1984) i a ‘Cazafantasmas II’ (1989).
El film recupera l’esperit dels 80′, el seu estil i tempo són propis de l’època i està farcit de referències a l’original de 1984, obviant la seva seqüela. La proposta és un revival d’una època a l’estil de la popular sèrie televisiva ‘Stranger Things’, no és casual que un dels dos germans protagonistes sigui Finn Wolfhard, un dels intèrprets de la citada sèrie, però qui més destaca és Mckenna Grace: un autèntic descobriment.
A més de la lògica continuació argumental, evident tractant-se d’una seqüela amb el corresponent salt temporal, el film està plagat d’homenatges realment aconseguits i entranyables: la trucada telefònica, la botiga, les imatges reals del primer film a youtube, l’Ecto 1, el nou Slimer, el destructor de la primera, algunes cites, i fins i tot el retorn de Gozer (Olivia Wilde) que recupera la seva imatge ja vista a la pel·lícula de 1984. La proposta, rodada amb absolut respecte i amor per l’original, funciona perfectament com a aventura juvenil amb ritme propi però s’ha de destacar el cop d’efecte del clímax final: una emotiva ració de nostàlgia i un sensible homenatge.
Han passat 32 anys, obviant el prescindible remake femení de 2016, però l’espera per tornar a l’univers dels caçafantasmes ha valgut la pena. ‘Cazafantasmas, más allá’ és una obra per a tothom: les noves generacions d’espectadors connectaran amb els nous protagonistes i gaudiran amb la seva aventura mentre que els espectadors que van viure el boom dels 80′ s’emocionaran amb aquesta sana ració d’entretinguda nostàlgia, per ells aquest film suposa un imprescindible viatge a la seva joventut.