30 anys després d’ ‘El cementerio viviente’, que va dirigir Mary Lambert i que va arribar a tenir una oblidable continuació, ara ens arriba una nova versió de la novel·la del prolífic autor i mestre del gènere de terror Stephen King.
Aquest remake és una proposta rodona on tot funciona. Partint d’un plantejament propi del gènere, família que arriba a una nova llar ubicada en un petit poblet on ben aviat descobriran que hi ha alguna cosa misteriosa (visualment potent i desaprofitada la imatge de la processó infantil). Tant Jason Clarke com Amy Seimetz, el matrimoni protagonista, desprenen prou credibilitat i realisme com per despertar una immeditata empatia en l’espectador que des del principi entra en la història mantenint-hi l’interés gràcies als seus constants i realment aconseguits cops d’efecte (especialment el moment clau amb el camió que serveix de punt d’inflexió a la trama), els quals preserven la tensió durant tot el metratge (tret lloable i poc habitual); uns adients 101 minuts que resulten suficients per evitar l’esgotament i desconnexió de l’espectador. El ritme i tempo de la proposta són correctes. Els esdeveniments mantenen una línia d’acció previsible per a l’espectador, el qual no experimenta cap sorpresa: el guió avança en un sentit senzill i propi del manual estàndard d’un film del gènere fins a desembocar en el clímax final.
Stephen King sempre ha estat un autor molt cinematogràfic, el seu idil·li amb la gran pantalla es manté inalterable al llarg dels darrers 40 anys. Aquesta nova versió d’ ‘El cementerio de animales’ n’és una altra prova. Tot i la notable realització i qualitat del film i el seu final, l’escriptor és prou prolífic com per explorar altres novel·les sense caure necessàriament en l’obsessió per les seqüeles que porta anys instal·lada en l’actual Hollywood. De moment, gaudim d’una de les pel·lícules de terror més aconseguides d’aquest any.