Daniel Calparsoro continua abonat al thriller amb tocs d’acció. En el seu darrer treball hi afegeix la velocitat i l’adrenalina del motor amb un resultat típic i tòpic que no aporta res de nou però que malgrat tot es deixa veure amb facilitat.
El guió, adaptació de la novel·la homònima de l’autor Jérémie Guez, té una estructura de manual: un antiheroi (inexpressiu Àlex Monner) que és explotat en una feina que no soporta mentre lluita pel seu somni: convertir-se en pilot de competició. Per ajudar la seva exparella (una novament magnètica Begoña Vargas) es veurà obligat a treballar per un narcotraficant. A partir d’aquí assistim a les diferents línies argumentals; la feina (avorrida), el motociclisme (pobre), la relació amb la seva ex (interessant) i amb els amics del barri (correcta) i la seva caiguda al costat fosc (el millor del film). Amb unes seqüències de motociclisme ben rodades tècnicament, el muntatge està força aconseguit, i un clímax final també força encertat, la pel·lícula es deixa veure i aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador, gràcies principalment als seus ajustats 89 minuts, ja que la proposta és tan previsible que no aguantaria més minuts de metratge.
En definitiva, ‘Centauro’ resulta un film tan pobre com poc original però que, sorprenentment, es pot seguir sense prendre-se’l seriosament: únicament com a acompanyament i sense la més mínima pretensió ni expectativa. Una proposta intrascendent que s’oblida amb la mateixa velocitat que pilota el protagonista.