El debut en el llargmetratge de la cineasta Carlota Pereda és una proposta absolutament inquietant: dura, seca, aspra i intensa que no dóna treva a l’ espectador, el qual està incòmode i en tensió durant tot el metratge.
S’ ha de destacar la credibilitat de la pel·lícula, aconseguida gràcies a un acurat treball d’ ambientació (amb alguns plans detall certament brillants) que aconsegueix situar molt bé la història en aquest perdut poble enmig del no res d’ Extremadura, que resulta fàcilment reconeixible i identificable per a l’ espectador: ja sigui amb el retrat tant de l’ espai com per la manera de viure i el realista caràcter dels seus habitants. Entre tots ells la seva protagonista (notable Laura Galán) porta una vida tan dura com difícil; ja sigui pel bullying a la que la sotmeten les seves companyes d’ institut com per la incomprensió que ha de suportar a casa amb els seus pares; la seva mare és una Carmen Machi excel·lent, una vegada més, que resulta el millor del film. L’ aparició d’ un foraster trastoca la tranquila i monòtona vida de tothom i transforma la por de Sara. Ara el terror passa a provocar-lo una sèrie de brutals assassinats que donen pas a un clímax final certament aspre i cru, en la línia de clàssics del gènere com la mítica ‘La matanza de Texas’, que manté l’ espectador enganxat a la butaca i sense poder apartar els ulls de la pantalla.
‘Cerdita’ és una òpera prima valenta i angoixant, una proposta rodada sense concessions i no apta per a tots els públics. Una pel·lícula que entusiasmarà els fans del gènere però que remourà, i molt, l’ espectador no habituat al terror; fent-li passar una autèntica mala i incòmoda estona, complint així, d’ altra banda, perfectament amb el seu propòsit. Ens trobem davant d’ un debut tan intens com interessant.