Les pel·lícules sobre bodes i tot allò que les envolta pràcticament s’han constituït com un subgènere cinematogràfic. Lluny de la seva visió made in Hollywood, ‘C’est la vie!’ és un film més pròxim i realista rodat amb l’estil de l’alta comèdia del cinema francès, el sisè film del tàndem de guionistes/directors que va tocar el cel amb la taquillera, i sobrevalorada, ‘Intocable’.
Ens trobem davant d’una proposta coral. Veiem la boda des de dins, seguint els horaris del personal que hi ha de participar: les diferents relacions i discrepàncies entre els diversos grups de treball, la convivència i jerarquia, la planificació i l’adaptació als canvis i problemes de darrera hora mantenint perfectament l’equilibri i l’interés tant en els minuts en que veiem els preparatius com durant el mateix transcurs de la cerimònia. El conjunt d’intèrprets resulten propers i convincents i es veuen beneficiats per un guió precís que permet que tots puguin disposar dels seus minuts: cadascun dels membres del càsting tenen el seu moment per destacar, alguns amb més encert (el paquistaní que no troba pretextos, el cantant, el policia cambrer en hores lliures) que d’altres (el cambrer enamorat o el fotogràf) tots comandats per un director que ha d’ocupar-se de la coordinació i organització de tot mentre viu una important crisi personal.
Podríem incloure el film dins de la categoria movie feel good i és que passi el que passi, tal i com succeeix en les bodes, tot acaba resultant més o menys bé i deixa un bon record. Diverteix, distreu i sense ser una gran pel·lícula si que resulta una bona proposta per passar una molt agradable estona d’entreteniment.