L’adaptació d’aquesta saga literària juvenil és una proposta en la línia d’altres franquícies del mateix estil, però lluny de l’excel·lent ‘Los juegos del hambre’ o de l’aconseguida ‘El corredor del laberinto’ sembla que el seu final serà el mateix de les fallides ‘Divergente’, ‘La huésped’ o ‘Jumper’ del mateix director.
El punt de partida és certament original, mostrant el perill que comporta que tothom pugui escoltar els teus pensaments, però aquest interessant punt de partida es difumina ràpidament per culpa d’un guió que conté excessives llacunes. Masses coses queden per explicar o només s’apunten sense cap profunditat: des de l’origen de la comunitat en que s’inicia la trama o de la nau que desencadena l’acció. Doug Liman demostra que és un cineasta competent en el gènere d’acció i aventures, però malgrat aquesta correcta factura tècnica la història no enganxa l’espectador en cap moment, el qual està distret fent-se moltes preguntes i especulacions. El trio de protagonistes tampoc ajuda a millorar el resultat: Tom Holland no convenç en cap moment i no transmet pràcticament res mentre que Daisy Ridley resulta un personatge totalment pla, malgrat ser clau en la trama; i si per separat no funcionen la seva química en comú és nul·la i l’únic que té la seva gràcia és el running gag de les lectures dels pensaments de Todd per part de Viola. El seu rival, un pràctic Mads Mikkelsen en un canvi radical de registre respecte al seu tour de force a l’oscaritzada Otra ronda, tampoc aporta el més mínim carisma.
En definitiva, ens trobem davant d’un film pobre i fallit, més si tenim en compte el notable material original que s’ha desaprofitat. Una proposta senzilla i fàcil que desprèn aire de pel·lícula de presentació de cara a convertir-se en origen d’una nova saga però que, vist el resultat, no desperta el més mínim interés en conèixer l’evolució dels personatges ni de la història. Una autèntica decepció.