L’òpera prima de Carol Rodríguez Colás (distingida amb el Premi del Públic de la darrera edició del Festival de Cinema Espanyol de Màlaga) és una proposta interessant i ben intencionada però amb un resultat irregular.
El film es divideix entre dos ambients; la Barcelona més cool en que es mou inicialment la seva protagonista i el Cornellà de la que és originària, i els dos tenen el mateix handicap: són excessivament extremats i repetitius. L’altre gran problema del film és el seu fil conductor, Marta (convincent Vicky Luengo): malgrat que poguem solidaritzar-nos amb l’allau de canvis que pateix i el seu conseqüent estrés (pèrdua de feina i de pis, retorn a casa dels pares i al barri on ara es troba fora de lloc i al que es va prometre no tornar), les seves reaccions fan que a l’espectador li costi no identificar-s’hi però si empatitzar-hi. Per contra el gran encert són les trobades entre les quatre amigues que ofereixen els millors moments del metratge, ja siguin les seqüències còmiques, nostàlgiques o dramàtiques, gràcies a l’excel·lent química del quartet: la citada Luengo més la sòlida Ángela Cervantes, la brillant Elisabet Casanovas i la natural Carolina Yuste, la millor de totes amb diferència, que, després de la recent El cover, continua l’any com a secundària de luxe.
En definitiva, ‘Chavalas’ és una pel·lícula que malgrat ser absolutament previsible i els seus constants alts i baixos resulta entranyable. Una proposta fluixa però d’un agradable visionat.