El remake del film francès ‘La familia Bélier’, dirigit per Eric Lartigau l’any 2014, és una drama exquisit; una preciosa pel·lícula nominada, merescudament, a l’oscar a millor pel·lícula, guió adaptat i actor secundari, a les que podríem afegir, més que justificadament, diverses candidatures més.
Sian Heder escriu i dirigeix una proposta perfectament equilibrada. El guió no ofereix a priori massa originalitat: narra l’adolescència d’una noia, Ruby (molt sòlida Emilia Jones), que ha de conviure a la seva família, l’institut i alhora intentar lluitar pel seu somni. El que sí converteix el film en una pel·lícula molt particular és el context en que viu Ruby: és l’única que hi sent a la seva família, tant els seus pares (Marlee Matlin com Troy Kotsur, immens i el millor del repartiment amb diferència) com el seu germà (Daniel Durant) són sordmuts: això la converteix en una persona imprescindible per a l’activitat familiar que augmenta la pressió amb la que s’enfronta al dia a dia i només rebrà el suport d’un excèntric, i entranyable, professor de música (Eugenio Derbez). Són moltes les subcapes que té el guió i Heder les combina a la perfecció; totes tenen el seu interés i el seu temps en pantalla perquè el resultat final funcioni amb la precisió d’un rellotge. El film té moments durs, d’altres emotius que arriben a tocar la fibra a l’espectador, hilarants (la conversa entre pares i els joves durant l’assaig del tema musical és divertidíssima), sensibles o interessants (les diverses sessions professor/alumna) que despleguen en l’espectador una variada allau de sentiments i estímuls amb un resultat global magistral.
‘CODA’ és una proposta brillant, un film que encantarà, i remourà, a qualsevol espectador que tingui una mínima sensibilitat i predisposició. Ens trobem davant d’una autèntica joia: una petita obra mestra, sens cap dubte un dels millors films de la temporada. Absolutament imprescindible.