‘Competencia oficial’ és una proposta realment agosarada amb un resultat absolutament brillant; una àcida i memorable radiografia del que és i suposa l’ofici i art de la interpretació.
L’estructura del guió resulta perfecta: la mateixa directora que dirigirà el film (una Penélope Cruz en estat de gràcia) explica al productor l’argument de la pel·lícula que rodarà, menys el final. A partir d’aquí entren en acció els que seran els dos protagonistes: un reputat actor teatral (entregat Óscar Martínez) i una estrella del star system (un Antonio Banderas en un dels millors treballs de la seva filmografia), la primera trobada dels dos en la lectura de guió ens ofereix la millor seqüència de la proposta i resulta tota una declaració d’intencions del que ens espera. A partir d’aquí cada assaig resulta més estrafolari i surrealista que l’anterior, i a mesura que avancen les sessions augmenta també la tensió entre els dos protagonistes, que mantenen una química i complicitat perfectes. Un altre moment excel·lent és l’assaig de l’escena que finalitza el film i que alhora ens avança el final al que assistirem. Un inesperat gir de guió dóna pas a la ressolució final que remata un epíleg també brillant, i molt realista, en la presentació de la pel·lícula.
En definitiva, ‘Competencia oficial’ ens brinda l’oportunitat de gaudir amb un trio d’interprets magistrals i entregats a una proposta que, amb hilaritat i moments d’humor tan àcids com negríssim, ens proposa una ració de metacinema. Cinema dins de cinema no apte per a tots els públics: el film és molt peculiar i està adreçat a un espectador particular, preparat i conscient del que va a veure. Una genialitat imprescindible.