‘Confidencial’ és un thriller molt entretingut: uns escassos 93 minuts de metratge que aconsegueixen mantenir l’ atenció de l’ espectador en tot allò que succeeix en pantalla sense desconnectar en cap moment per seguir aquesta trama del joc del gat i el ratolí.
El pròleg, encertat pla seqüència, ens mostra la personalitat del protagonista (impassible Michael Fassbender) en que rep la seva pròxima missió provocant-li un dilema, que després s’ aprofundirà en la seva trobada amb la seva dona (hipnòtica Cate Blanchett). Un cop amb les cartes sobre la taula assistim a la millor seqüència del film: un sopar, amb intencions amagades, en que la parella protagonista rep els quatre sospitosos. Dues parelles ben diferents: l’ agent Freddie i la seva parella, l’ analista Clarissa (sòlids Tom Burke i Marisa Abela, que manté el magnetisme mostrat a Back to black) i la formada pel també agent James i la doctora Zoe (apàtic i pla Regé-Jean Page, el pitjor del repartiment amb diferència, i la veraç, un cop més, Naomi Harris). Posteriorment es desenvolupa la investigació plantejada al sopar, amb alguns moments molt aconseguits (l’ observació de la trobada a Zurich o el passeig en barca), que conté diversos girs per acabar, un cop passat pels quatre interrogatoris simultanis (l’ altra gran escena de la pel·lícula), novament en un altre sopar en que es desvetlla la qüestió plantejada al principi, tancant el cercle amb precissió i encert.
Ens trobem davant d’ una trepidant proposta d’ espies que suposa el millor treball del director Steven Soderbergh en la darrera dècada, tornant a l’ estil de la seva primera època; aplaudim el seu retorn.