Resulta inevitable que ens vingui a la memòria l’obra de teatre ‘Testigo de cargo’ d’Agatha Christie que Billy Wilder va traslladar al cinema l’any 1957 amb Tyrone Power, Marlene Dietrich i Charles Laughton. De ben segur que el director i guionista Oriol Paulo la va tenir molt present a l’hora d’escriure i dirigir aquesta ‘Contratiempo’.
L’epicentre de la trama és la reunió entre dos personatges en una sala: l’acusat d’un assassinat, un correcte Mario Casas, i l’ajudant del seu advocat que l’ha de preparar per comparèixer davant del fiscal, una sòlida i imperturbable Ana Wagener. L’atmosfera és tensa, gràcies a un notable treball de fotografia i al seu ritme contrarellotge. L’espectador coneix d’entrada el joc que es desenvolupa en aquesta habitació i gràcies a diversos flashbacks va construïnt el trencaclosques del cas pel que està acusat Casas.
El gran encert del film és precisament que tot i que l’espectador coneix des del principi el fons i la motivació d’aquesta reunió dels dos personatges, les diferents capes del guió (amb la presència d’un convincent José Coronado i d’una Bárbara Lennie que ens ofereix un interessant treball amb diferents registres) i diversos girs provoquen que no pugui perdre l’atenció i que encara quedi espai per a la sorpresa ja que, com assenyala el personatge de Wagener, ‘els detalls són la clau’.
‘Contratiempo’ resulta un thriller prou intens, que està rodat amb una acurada factura tècnica enriquida amb un estoll d’intèrprets entregats a la causa. Una pel·lícula força recomanable.