El debut darrera de la càmara de Michael B. Jordan confirma el que tothom que hagi vist les anteriors Creed i Creed II ja sabia: la saga spin off només té el seu sentit per continuar gaudint en pantalla del mític Rocky Balboa, sense ell no té cap alicient com demostra aquesta ‘Creed III’, la primera sense la seva presència (incomprensible i sorprenent que l’ absència no es justifiqui en cap moment, més tenint en compte certs moments que ha de viure el protagonista, i no s’hi faci la més mínima referència).
Ens trobem davant d’ una proposta vulgar, buida i sense ànima: si no formés part de la franquícia a la que pertany seria un film prescindible i intranscendent. Com la saga original, aquest tercer volum fa autoreferències als dos capítols anteriors (amb el retorn de dos púgils) però retorna als origens del seu director/protagonista, un Michael B. Jordan que compleix davant de la càmara i denota la seva inexperiència darrera, amb l’ aparició d’ un personatge del seu passat (Jonathan Majors que, en la línia de la també fallida Ant-man y la Avispa: Quantumanía, resulta francament pobre). L’ estructura de la proposta és de manual: campió retirat, apareix un suposat amic del passat, alegria que es transforma en rivalitat, victòria del dolent, retorn del campió, enfrontament i redempció. El novell director no arrisca gens: es dedica a recrear la fòrmula dels films anteriors, repetint els entrenaments paral·lels previs al combat final. Només se li poden atribuïr dos tocs personals respecte a les seves predecessores, i ambdos fracassen: d’ una banda permet a la seva joveníssima filla assistir a la ultraviolència dels seus combats en primera fila davant del ring (en la saga ‘Rocky’ s’ intentava evitar que els nens veiessin els combats) i per l’ altra l’ el·lipsi del combat final que resum la majoria d’ assalts no desprén la més mínima intensitat ni passió, restant a la pel·lícula la força del moment més esperat.
‘Creed III’ confirma que sense Sylvester Stallone la franquícia està més que morta, de manera que s’ hauria de fer una profunda reflexió i replantejar-se la, ja confirmada, quarta entrega: un personatge tan mític no mereix un llegat tan pobre i agònic.