‘Creed’ és una pel·lícula que a priori serà la transició d’una saga tan èpica i excel·lent com és la de Rocky amb una de nova protagonitzada pel Creed del títol que, si segueix en la línia d’aquesta presentació, també promet i molt.
El protagonista, un Micahel B. Jordan totalment convincent, segueix la mateixa trajectòria que va seguir el mític Rocky, un Sylvester Stallone que continua donant absoluta humanitat al personatge com ja va fer en l’anterior ‘Rocky Balboa’ i que en aquesta entrega ens ofereix la millor interpretació de la seva carrera (merescudíssima nominació a l’oscar), així que resulta inevitable que els seus camins s’acabin creuant.
Com en el seu moment va fer Mickey amb ell mateix, Rocky descobrirà a Doni la vella escola, divertides les contraposicions de les perspectives actuals amb la tradició, i al llarg del seu entrenament seran moltes les entranyables referències a la saga del poltre italià: el combat a porta tancada entre Rocky i Apollo, l’entrenament amb les gallines, les curses pels carrers de Philadelphia, l’estàtua del campió de la ciutat, els pantalons del combat final així com el seu propi desenllaç o les mítiques escales del Museu d’Art de Philadelphia que el veterà Rocky pujarà per últim cop?.
Rodada amb un muntatge molt aconseguit, la pel·lícula servirà a l’alumne, gràcies al veterà mestre (excel·lent la química entre els dos), per trobar el seu camí: no només a la boxa sino a la vida.
Com ha afirmat el mateix Sylvester Stallone ‘això no és Rocky 7 sino Creed 1’, però tot i així no deixar de ser una gran comiat d’un Rocky crepuscular, un dels personatges més emblemàtics de la història del cinema.