L’ òpera prima darrera de la càmara de l’ actriu Carolina Bassecourt és una proposta que desprèn en tot moment el seu origen teatral, ja que només compta amb quatre personatges i un únic espai, però no aconsegueix ni interessar (malgrat el rerefons de la trama) ni divertir (tot i tractar-se d’ una comèdia).
Malauradament falla en tots els sentits. El punt de partida del guió no s’ aguanta per enlloc i encara que el comprem, l’ actitud de la parella central (repetitiu Salva Reina i inexpressiva Kira Miró) dinamita qualsevol interès ja que resulta absolutament inversemblant. L’ arribada de l’ altre parella (pla Antonio Paniagudo i la sobreactuada Eva Ugarte) d’ entrada podria millorar la proposta però acaba afegint encara més ridícul al desgavell general. A partir d’ aquí, la trama evoluciona despropòsit rere despropòsit amb seqüències totalment pobres (l’ escena del sofà entre Pablo i María) fins arribar a l’ absurd clímax final en que es resolt tota la trama.
Em definitiva, ens trobem davant d’ una pel·lícula plana i simple (el cinema espanyol n’ ofereix algunes temporada rere temporada), amb aire de telefilm i un humor propi d’ alguna de les sèries que triomfen en la petita pantalla com ara ‘La que se avecina’. Una prescindible pèrdua de temps.