El tercer film escrit i dirigit per Florian Gottschick és una comèdia fresca i sense pretensions que aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador en el conflicte que s’estableix entre els quatre protagonistes com a conseqüència del seu experiment, alternant perfectament la comèdia, el drama i la reflexió.
El guió dóna un gir només començar el film que descol·loca l’espectador i que l’obliga a no perdre l’atenció sobre el que ha passat abans de la reunió del quartet. A partir d’aquí coneixem que els hi ha dut i les seves repercussions. Els fets provoquen que aflorin les personalitats reals de cadascú i els seus sentiments més amagats: Ben, el més sensible (creïble Louis Nitsche); Maria, la més racional (sòlida Paula Kalenberg); Nils, que utilitza l’humor negre i la irònia per amagar la seva debilitat (irregular Jonas Nay); i Janina, que es creu la víctima de tot (Nilam Farroq, la més fluixa de tots). Tots quatre posaran al descobert les seves pors i sentiments més profunds en diverses converses plenes de sinceritat que es combinen amb puntuals i hilarants tocs de comèdia, que aconsegueixen oxigenar la trama donant com a resultat final un film agradable que cada cert temps obsequia l’espectador amb una nova revelació que manté la seva atenció, gir final inclòs, al llarg dels seus ajustats 88 minuts.
‘Cuatro por cuatro’ resulta una agradable sorpresa. Ens trobem davant d’una pel·lícula senzilla que només aspirar a entretenir, i ho aconsegueix, però que també provoca que l’espectador es faci diverses preguntes ja que es pot veure reflexat en alguns dels diàlegs que mantenen els propers personatges. Una proposta força interessant.