Akiva Goldsman ha debutat amb un film que està rodat seguint l’estructura clàssica de manual. Amb una ambientació excel·lent, vestuari i direcció artística, acompanyada d’una preciosa banda sonora, resulta una proposta plana, sense cap punt personal ni original; aspectes perdonables si tenim present que es tracta d’una òpera prima.
El que resulta realment sorprenent però és el seu guió. Tenint en compte que el seu director és un brillant guionista (va aconseguir l’oscar al millor guió adaptat per ‘Una mente maravillosa’) és molt estrany que en la seva estrena darrera de la càmara ens porti un guió tan pobre. D’acord que ens trobem davant d’un conte, com indica el mateix títol del film, però tot i així la història és massa plana, avorrida i té excessives llacunes en l’argument i uns personatges totalment indefinits. Especialment els dos protagonistes: l’heroi Peter, del que no coneixem absolutament res només les circumstàncies del seu naixement, i el seu rival de qui només observem el seu caràcter despiatat i obsessiu però desconeixem la seva història.
L’estoll de protagonistes tampoc no ajuda a fer més digerible la pel·lícula. Colin Farrell no convenç en cap moment, Russell Crowe no aporta res al seu personatge, ridícul en algunes escenes, Will Smith i William Hurt tenen una presència absolutament testimonial i Jennifer Connelly està desaprofitadíssima en un personatge que no dóna més de sí; esperem que aviat torni a obsequiar-nos amb una altra de les seves grans interpetacions, que fa temps que enyorem. Entre tots però, com el seu personatge, destaca i brilla amb llum pròpia, la fins ara televisiva, Jessica Brown Findlay: l’autèntic descobriment de la pel·lícula. La seva radiant presència però no aconsegueix salvar un film que naufraga per tot arreu.