L’òpera prima de Javier Mazón és una comèdia esbojarrada amb l’única pretensió de fer riure a l’espectador, és ben cert però que fins i tot l’humor absurd ha de tenir uns mínims de coherència que en aquest film no apareixen per enlloc. Encara que es tracti d’una comèdia fàcil i gruixuda que només tingui la sana intenció de ser una paròdia farcida de tòpics no cal arribar al ridícul.
Cap dels seus arquetípics personatges se salva, ni tampoc els seus protagonistes: ni el Ministre de l’Interior que engega l’operació, un Carlos Areces que tot i realitzar correctament el seu rol desprèn la sensació de ser un personatge que ja li hem vist en masses ocasions i en el que ja s’ha encasellat, ni encara menys els integrants del cos del títol: l’inexplicablement ominpresent a la cartellera darrerament Miki Esparbé, una vegada més sobreactuat; una María León que ja encadenada tres comèdies fallides consecutives, Rey Gitano, Los miércoles no existen i ara aquesta; Juan Carlos Aduviri en el rol d’aquest legionari equatorià que acaba fent-se tan pesat com molest, un Jordi Sánchez que, tot i que també fluix, està desaprofitat i el seu és el personatge menys desenvolupat i finalment un Andoni Agirregomezkorta que, sense fer res de l’altre món, resulta l’únic que provoca certa gràcia.
Sense cap gag encertat ni despertar cap situació d’interés, com en canvi si aconseguia la darrera proposta del gènere Anacleto: agente secreto, ‘Cuerpo de élite’ resulta un gran fracàs i una absoluta pèrdua de temps. Podria disputar-se amb la també còmica Incidencias el títol de pitjor pel·lícula espanyola d’enguany.