El segon film escrit i dirigit per Curro Velázquez és una proposta que intenta incloure temes d’ actualitat (intel·ligència artificial) en un format de comèdia pròpia dels anys 80′ (no és estrany que compti amb cameos d’ intèrprets propis d’ aquella dècada: Antonio Resines, Marta Fernández o Tito Valverde).
La història no té ni cap ni peus i absolutament res resulta ja no creïble sino que no aconsegueix despertar cap interés en la trama. Des del protagonista (Dani Rovira en la línia del seu paper a Ocho apellidos vascos) ni la seva història amb la seva cap, una Cassandra Ciangherotti sobreactuada i repetitiva sense el més mínim carisma, ni cap de les suposades situacions còmiques (el simulacre, la manifestació…) tenen la més mínima gràcia. Només les diferents aparicions d’ Ernesto Sevilla (tot i que fa el mateix personatge que li hem vist en masses ocasions) o el tsunami que suposa l’ arribada del personatge de María Hervás aporten un punt de comicitat a un film realment infumable.
Ens trobem davant d’ una fallida pel·lícula que resulta totalment contrària a la seva idea original: tot i que la seva intenció pugui ser bona, el fet de visualitzar les persones amb discapacitat, el resultat final és contrari i resulta rídicula. En definitiva, ‘Cuerpo escombro’ és una de les pitjors propostes de la temporada.