El nou treball del cineasta Tom McCarthy és un film amb moltes capes. Mitjançant la història d’aquest ‘pare coratge’ a qui dóna vida un contingut Matt Damon, en una de les seves millors interpretacions, el director reflexa el xoc de cultures entre l’Amèrica profunda d’EEUU i Europa, representada en la figura d’una convincent Camille Cottin.
Amb l’objectiu de resoldre el cas de la seva filla empresonada (una Abigail Breslin que no porta gens bé el trànsit a rols més adults i que resulta el pitjor del film amb diferència), Bill, un americà que reuneix el perfil de l’estàndard del votant de Trump (no és gratuït que se li pregunti directament en aquest sentit): profundament patriota, creient, moralista i defensor, com no, del dret de tenir armes, es trasllada a la oberta Marsella on topa amb una actriu liberal i la seva filla que es convertiran en la seva nova família. Bill haurà d’integrar-se sense perdre de vista el seu objectiu (en alguns passatges el film recorda la brillant i imprescindible proposta argentina ‘El secreto de sus ojos’) en un procés que resulta pausat, obrint molts fronts, rodat en un tempo lent, molt adequat a la personalitat del protagonista, que pot esgotar l’espectador dilatant la seva durada fins als 140 minuts, realment excessius. Aquest desmesurat metratge resta intensitat al film, una retallada d’uns 25 minuts li hagués fet un gran favor, i desgasta l’atenció de l’espectador que ha de fer un esforç titànic per no desconnectar de la trama.
S’ha de destacar la coherència del seu guió amb la personalitat del seu personatge principal, el qual té uns principis molt clars i definits i els manté en totes les seves accions, li agradin o no, com demostra el desenllaç del film malgrat que, com apunta el diàleg final, s’hagi produït un canvi enorme. En definitiva, ‘Cuestión de sangre’ és una pel·lícula tan densa i lenta com interessant, però no apta per a tot tipus de públic.