‘De amor y monstruos’ és una proposta d’aventures juvenil realment entretinguda. Tot i seguir els cànons propis del gènere, sense aportar res de nou, és una pel·lícula que està molt per sobre d’altres films del mateix estil.
El pròleg en que se’ns presenta el món i la situació en que es desenvoluparà la trama és brillant. Tot seguit ens situem al búnquer on coneixem al protagonista (un Dylan O’Brien còmode en el gènere com ja va demostrar a la notable saga d’ ‘El corredor del laberinto’). Un cop comença el seu viatge assistim a una aventura trepidant, amb un ritme i tempo alts que no donen treva a l’espectador, farcida de sorprenents criatures (merescudament nominada a l’oscar als efectes visuals). Toparà amb dos companys de viatge que l’ensenyaran a sobreviure, un trio amb molt bona química, però tot i així els millors moments del film són aquells en que Joel es relaciona amb personatges no humans: Chico (la seva relació evoca a ‘Soy leyenda’, la seva primera trobada està molt aconseguida) i el robot (una seqüència preciosa).
Malgrat que la pel·lícula perd pistonada quan Joel aconsegueix el seu anhelat objectiu, aquesta baixada no evita que el resultat final sigui una entretingudíssima proposta d’aventures que proporciona a tot tipus de públic, adult, juvenil i infantil, una sana i agradable ració d’evasió i desconnexió de qualitat. Un film tan rodó com recomanable.