‘De Caperucita a loba’ intenta imitar ‘El diario de Bridget Jones’ però el resultat és una comèdia absurda, avorrida i farcida de gags que funcionarien relativament bé en un monòleg però que en la gran pantalla resulten francament pobres.
Res funciona en aquesta proposta. La seva protagonista (sobreactuada Marta González de Vega) no desperta la més mínima empatia i els seus constants apunt directes a l’ espectador l’acaben carregant. Aquest és un altre de molts defectes del film: s’ abusa dels diversos running gags i aquesta reiteració els acaba desvirtuant (els pèsols o principalment les referències a Punset: primer tenen la seva gràcia però finalment cansen). L’ estoll de secundaris tampoc ajuda: començant per les dues confidents de la protagonista (histriòniques Martita de Graná i Melanie Urbina), les seves trobades freguen el ridícul; passant pels seus pares (Antonio Resines fent d’ Antonio Resines i Elena Irureta, les seves aparicions encara se salven, excepte la darrera a la clínica); i acabant en la desfilada de possibles parelles: un inexpressiu Marco Zunino, David Guapo (que encara aguanta certes seqüències), Berto Romero (potser el millor de tots, especialment en la seva primera trobada amb Marta) i José Mota, que sembla que estigui rodant un programa més del seu show humorístic televisiu.
En definitiva, ens trobem davant d’ una proposta absolutament fallida: una comèdia sense la més mínima gràcia ni sentit i que es fa eterna, tot i els seus ajustats 93 minuts de metratge. ‘De Caperucita a loba’ se situa en la pole position per arribar a ser la pitjor pel·lícula de la temporada.