El matrimoni format per Barak i Michelle Obama han debutat com a productors cinematogràfics amb aquest thriller que vol resultar inquietant però que evoca en masses moments el darrer treball del cineasta M. Night Shyamalan, l’ excel·lent, aquella sí, Llaman a la puerta.
Ens trobem davant d’ una proposta fragmentada en capítols al llarg d’ uns excessius 138 minuts, que es dilaten massa amb alguna seqüència totalment prescindible que no aporta res (l’ escena dels discs de vínil per citar-ne alguna). És una pel·lícula irregular, té alguns passatges que aconsegueixen transmetre la tensió (la platja, la primera trobada entre les dues famílies, l’ embús a la carretera…) però la majoria són poc creïbles: fruit del treball del trio protagonista. Resulta realment estrany que amb un trio d’ estrelles de la talla de Julia Roberts, Ethan Hawke i Mahershala Ali el resultat sigui tan pobre: tots tres estan francament superficials i no desprenen la més mínima entrega al projecte i aquesta apatia s’ encomana al resultat final del film i, malauradament, a l’ espectador. L’ únic que desperta interés és Kevin Bacon, en una aparició massa breu que reclama més minuts de metratge. El guió intenta explorar masses fronts a través de les diferents interactuacions de les dues famílies obligades a compartir el caos però es queda curta en tots, sense aprofundir en cap fins arribar al final, realment sobtat i abrupte que deixa en l’ espectador una sensació que mescla incredulitat, indiferència i pèrdua de temps.
‘Dejar el mundo atrás’ és una ben intencionada però fallida proposta apocalíptica de sèrie B que hagués passat totalment inadvertida en l’ extens catàleg de la plataforma Netflix sino fós pel seu trio protagonista. Ens trobem davant d’ un film tan pobre com simple.