Pixar s’ha superat a si mateix. Si el pròleg de la seva anterior ‘Up’ era autèntica genialitat aquí no només el pròleg, que torna a ser brillant, sino que absolutament tot el metratge resulta perfecte. Ens trobem davant d’una de les millors pel·lícules de la temporada i, sense cap dubte, la millor proposta de la història de l’estudi.
Mostrar la fi de la innocència i l’entrada a l’edat adulta mai és fàcil i fer-ho des de l’interior i en una proposta d’animació encara menys. Un film realment arriscat més adreçat a un públic adult que no pas infantil. Tota la pel·lícula desprèn una imaginació desbordant, tant a l’hora de presentar el funcionament de les emocions com els diferents records essencials i les seves transformacions. Al llarg del metratge l’espectador es deixa dur per aquesta aventura que és el retorn d’Alegria, acompanyada per Tristesa, al centre de control contemplant com tota la base que s’ha construit durant la infantesa es va ensorrant. Aquest viatge provoca en l’espectador que sorgeixin diverses emocions i que s’identifiqui en molts personatges i records de la nena protagonista, Riley, evocant-li els seus propis sentiments.
‘Del revés’ és una autèntica obra mestra i el seu visionat resulta imprescindible. La pel·lícula de l’any.