‘Detroit’ és, sense cap dubte, la millor pel·lícula de Kathryn Bigelow (l’única dona que, fins ara, ha aconseguit l’oscar a la millor direcció).
El guió és totalment equilibrat, iniciant-se amb l’espurna que va desembocar en l’origen dels disturbis racials que van ocórrer a la ciutat del títol al 1967, en que la directora intercala fotografies i imatges reals que no desentonen en cap moment i resulten plenament integrades en el metratge. Posteriorment ens hi situa la diversa gama de personatges (destacant per sobre de tots un brillant Will Poulter, qui després d’haver centrat la seva filmografia en comèdies i aventures juvenils ara ens ofereix un canvi radical de registre interpretant un fosc policia) que acabaran coincidint a l’hotel on transcorre gran part del film. Rodat amb un muntatge i fotografia excel·lents, aquest bloc és pràcticament perfecte. La tensió es percep des de l’arribada de la policia i no decau en cap moment, contràriament va in crescendo arribant a provocar l’angoixa en l’espectador, que no sap quin pot ser el final de la situació que es viu pràcticament tota en un únic passadís, alternant l’acció amb certs passatges d’algunes de les habitacions. L’únic però que se li pot atribuir és el personatge que interpreta John Boyega (el descobriment d’ El despertar de la Fuerza); quan comencen els fets sembla que tindrà molt pes en la nit que es viurà a l’hotel però tot i ser-hi present, el seu paper es difumina arribant fins i tot a desaparèixer en diversos moments resultant finalment estranya i imprecisa la seva participació en el que hi ha passat. Després d’aquest enorme nus i el seu desenllaç, la proposta té un epíleg que ens mostra les conseqüències que la tràgica nit va suposar per als seus protagonistes, enllaçada amb els títols de crèdit on se’ns detalla exactament les seves respectives vides posteriors.
Ens trobem davant d’una pel·lícula enorme, dura i valenta, que atrapa l’espectador des del principi i ja no permet que pugui apartar la mirada de la pantalla patint pel que pot arribar a passar en qualsevol moment. Un dels millors films de l’any: tan necessària com imprescindible.