Tommy Lee Jones ha trigat 10 anys en tornar-se a posar darrera de la càmara, novament també com a intèrpret, després de la seva òpera prima ‘Los tres entierros de Melquíades Estrada’. En la seva segona pel·lícula torna al western però des d’una òptica diferent i realment atípica. El seu personatge (el seu treball més complet en anys) ha d’ajudar a una dona (Hilary Swank en la seva millor interpretació des de l’oscaritzada ‘Million dollar baby’) a transportar tres dones amb problemes mentals (un grup peculiar però que funciona a la perfecció format per Grace Gummer, Miranda Otto i Sonja Richter), durant el seu camí, a més, podem veure en breus personatges als cada cop més esporàdics en pantalla John Lithgow i James Spader.
La pel·lícula té una molt bona factura tècnica, especialment la fotografia i la banda sonora, però el seu gran problema és el ritme. El pròleg en que es prepara el viatge i coneixem les circumstàncies tant de les tres dones com de la parella que les acompanyarà és massa llarg i un cop comença el trajecte no hi ha continuitat; masses escenes aïllades que fan que el metratge es dilati excessivament. En canvi, en el tram final quan és el personatge de Tommy Lee Jones el que pren el comandament de la comitiva sí que el ritme és constant i la línia és més fàcil de seguir per l’espectador, però malauradament aquest ja ha desistit i el seu interés ja no es recupera.
La idea de la proposta és interessant i diferent però el resultat queda massa lluny del que hauria pogut ser quedant-se en una pel·lícula fallidament estranya.