Als seus 83 anys Woody Allen demostra que està en plena forma. Sense perdre cap dels segells d’indentitat propis presents al llarg de la seva dilatadíssima filmografia; ‘Día de lluvia en New York’ és el seu millor film en l’última dècada.
Novament amb una fotografia preciosa, obra de Vittorio Storaro que ja va realitzar un treball excel·lent en les dues propostes anteriors del director (Café Society i Wonder Wheel), el cineasta torna a dur-nos pels espais de la seva estimada New York amb els temes que sempre l’han marcat a través de dos protagonistes certament joves i, sorprenentment, la pel·lícula funciona a la perfecció gràcies a un guió àgil i molt divertit, farcit de moments hilarants (la primera entrevista d’Ashleigh amb Roland, el retrobament de Gatsby i Chan, la discussió del guionista amb la seva dona en ple carrer, la topada d’Ashleigh amb Francisco o la xerrada de Gatsby amb la seva mare per citar-ne només alguns), que té un ritme absolutament dinàmic que no permet a l’espectador perdre ni un moment d’atenció al llarg dels seus ajustadíssims 95 minuts de metratge.
Com és habitual, els seus intèrprets responen i en aquesta ocasió brilla amb llum pròpia Elle Fanning (en la seva, fins a dia d’avui, millor interpretació) que composa un personatge tan innocent com càotic que desperta empatia des del primer minut. Malauradament, el seu partenaire no està a la seva alçada i és el pitjor amb diferència: el sobrevalorat Timothée Chalamet resulta impassible i apàtic, un treball sense sang ni ànima com a alter ego del cineasta, desaprofitant una gran oportunitat com sí va fer, per exemple, Jason Biggs a la divertidíssima ‘Todo lo demás’ (2004). Al seu voltant tenim uns convincents Liev Schreider i Jude Law, una desaprofitada Rebecca Hall amb una única seqüència en pantalla, un correcte Diego Luna i una radiant Selena Gómez que atrau l’interés de l’espectador des de la seva primera aparició en pantalla.
En definitiva, ‘Día de lluvia en New York’ és una proposta 100% Woody Allen, que ofereix a la seva immensa legió de seguidors l’oportunitat de retrobar-se amb el seu tarannà més fresc i desenfadat sense perdre la seva particular essència en cap moment. Un film molt recomanable.