‘Dioses de Egipto’ és una pel·lícula amb un plantejament estrany. La coexistència entre déus i humans esdevé antinatural i no resulta creïble. A més, resta als déus d’Egipte tota la seva èpica i majestuositat. Els seus protagonistes tampoc hi ajuden massa. Ni un inexpressiu Nikolaj Coster-Waldau, que no acaba d’estar mai còmode en el seu personatge, ni un Gerard Butler, mancat de la intensitat pròpia del dolent de la història, ni el retorn a la gran pantalla del veterà Brian Brown aconsegueixen despertar cap interés, per no parlar de Geoffrey Rush: el cap de tota la família, absolutament ridícul.
Els mortals tampoc milloren la història i acaben convertint la suposada proposta èpica, que es presuposava a priori, en una simple pel·lícula d’aventures adolescents. Brenton Thwaites no desperta cap empatia i el viatge de Courtney Earton a través del més enllà, l’únic del film que desperta certa atenció, es desaprofita i pràcticament no té minuts de metratge: malgastats en escenes de saturació d’efectes visuals, força desafortunats, que arriben a avorrir i en molts casos, com per exemple el vaixell en que habita l’avi dels dos rivals, són totalment prescindibles.
És una autèntica llàstima que un director com Alex Proyas després de dirigir dos films de culte com són ‘El cuervo’ i ‘Dark city’, es passés al blockbuster amb una línia clarament descendent formada per l’entretinguda ‘Yo robot’, la més fluixa ‘Señales de futuro’ i que ara toca fons amb aquesta ‘Dioses de Egipto’.