Després de prendre el relleu d’Iron man com a mentor de Spider-man a Spider-man, no way home, amb aquest film el Doctor Strange (novament un entregat Benedict Cumberbatch) es consolida com el nou pilar del MCU. El film resulta un punt d’inflexió dins el citat univers donant importància, referències fins ara inexistents a la gran pantalla, a les sèries de televisió que amplien aquest MCU (‘Bruja Escarlata y Visión’ i ‘What if…?’) així com remarcant el retorn de certs personatges a Marvel, presentant-los i obrint la porta a les seves segures futures aparicions, dins del peculiar grup dels Illuminati d’un dels múltiples universos.
Aquesta seqüela és, sense cap dubte, una de les pel·lícules més fosques, sino la que més, del MCU gràcies a la personalitat del seu director, Sam Raimi, que manté el seu segell propi (cameo habitual en tota la seva filmografia inclòs). La proposta és tècnicament perfecta (muntatge, so, efectes de so i visuals) i té una factura visual espectacular amb algunes seqüències (l’atac al temple de Karnar-Taj, el duel musical dels dos Strange entre moltes d’altres) realment potents. Amb un ritme i tempo àgils i constants manté l’espectador atrapat en aquest viatge pel multivers del títol, que fa les delicíes de la legió de seguidors del MCU, amb diverses sorpreses en forma de presentació de nous personatges (la jove América Chávez o el personatge de la tradicional escena postcrèdits), algunes variacions i retorns, i especialment donant, per fi, el protagonisme que es mereix a Wanda/Bruja Escarlata (brillant Elizabeth Olsen). Després del seu descobriment a Los Vengadores: la era de Ultrón i el seu desenvolupament a la sòlida Capitán América: Civil War l’interessant personatge reclamava més protagonisme i, després de la seva presència a la reunió de tot l’univers que va suposar el díptic Vengadores, Infinity War i Vengadores Endgame, ara per fi li ha arribat el torn i ho aprofita: es llueix fins al punt de convertir-se en el millor del film amb diferència.
S’ha d’aplaudir la valentia de Marvel en donar aquest interessantíssim to fosc a ‘Doctor Strange en el multiverso de la locura’, tret l’allunya de la resta del MCU però alhora la converteix en una de les seves millors propostes. Un film potent, intens i acaparador que marca un abans i un després dins de la interminable franquícia que és el MCU. Imprescindible.