• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    03/08/2021

    Donde caben dos

    donde caben dos

    Com la seva òpera prima Perdiendo el este, el segon film de Paco Caballero és una altra esbojarrada comèdia en que ha anat més enllà: ha construït un relat d’històries creuades amb un estoll d’intèrprets de luxe però, com acostumar a passar en aquests casos, té dos grans problemes: hi ha capítols molt més aconseguits que altres i interpretacions descompensades en les diferents subtrames.

    De les cinc històries, dues funcionen, dues resulten més fluixes i l’altra fracassa. La millor amb diferència és la de la núvia (la seva premisa argumental recorda la brillant ‘Resacón en Las Vegas’) amb unes excel·lents María León i Aixa Villagrán (el personatge més divertit del repartiment amb diferència) que tenen força química i protagonitzen moments absolutament hilarants. També té la seva gràcia la dels cosins, amb una radiant Anna Castillo i un inexpressiu Miki Esparbé, però que va perdent força a mesura que s’acosta a la seva ressolució. La de la relació homosexual, malgrat ser potser la més profunda, resulta pobre ja que el seu tempo és molt lent i desprèn la sensació de no acabar d’arrencar, sensació que es manté fins al seu desenllaç. La del matrimoni buscant noves experiències té una molt bona arrencada, gràcies especialment a Melina Matthews, que es menja a un fluix Raúl Arévalo (sense la seva intensitat habitual), i l’aparició de l’altre aparella proporciona un gir interessant però que desparofita totalment les seves enormes possibilitats. I finalment la història del quartet, l’única que transcorre fora de club, és la pitjor amb diferència. A més de tòpica i previsible, no ofereix comèdia en cap moment i cap dels seus integrants (especialment Pilar Castro i Ernesto Alterio) resulten creïbles.

    En definitiva, ‘Donde caben dos’ és un bon intent però molt per sota de les seves expectatives. Una proposta lleugera, típica, fàcil, simple i absolutament intranscendent que s’oblida immediatament en acabar la projecció.

     

    Entrada anterior « El último mercenario
    Següent entrada El escuadrón suicida »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada