Richard Linklater demostra, un cop més, que és un cineasta realment eclèctic amb aquest trasllat a la gran pantalla de la novel·la homònima de Maria Semple. No és una proposta fàcil; és un film centrat única i exclusivament en el personatge del títol (una Cate Blanchett en estat de gràcia que realitza el seu millor treball des de la ja llunyana ‘Blue Jasmine’), mostrant-nos la seva complexa personalitat, plena de girs i alts i baixos, que a priori descol·loquen l’espectador, ja que aquest no sap que els provoca.
El gran encert de la pel·lícula és el seu ritme, que no s’atura en cap moment; alternant moments surrealistes que recorden l’estil particular del cinema de Wes Anderson (la farmàcia), hilarants (la intervenció) amb d’altres més dramàtics (la conversa a casa de la veïna) que desperten l’interés de l’espectador, el qual es va involucrant més en la personalitat de la seva protagonista i evoluciona amb ella: passant de l’apatia inicial, pel desconcert i l’empatització fins arribar a la comprensió i estima final. El guió està ple de seqüències brillants (l’interessant manera que té el director de narrar-nos el passat de Bernadette o l’excel·lent muntatge paral·lel en que el matrimoni explica les seves vivències en comú) i de diàlegs realment aconseguits que es veuen reforçats per un sòlid estoll de secundaris format pels competents Billy Crudup, Laurence Fishburne, Judy Greer, la debutant Emma Nelson i destacant especialment la notable Kristen Wiig.
En definitiva, ‘¿Dónde estás, Bernadette?’ resulta una pel·lícula tan desconcertant com àgil i fresca que hipnotitza l’espectador, deixant-li un agradable regust d’haver gaudit d’una gran ració de cinema de qualitat. Un film molt recomanable.
