‘Dos madres perfectas’ és una pel·lícula molt sòlida rodada amb una gran serenitat, subtilesa i de manera continguda, igual que es comporten els seus personatges: només en moments molt puntuals perden la compostura i sempre de manera justificada. El guió és una de les claus del film: una història d’amistat, sentiments continguts i secrets que viu i pateix el quartet protagonista. Uns personatges que evolucionen al llarg de la història i que mostren un interessant canvi de rol.
L’altra clau de la pel·lícula és el tour de force de la parella protagonista: Robin Wright i Naomi Watts demostren, un cop més, que són dues grans actrius i brillen en una interpretació realment difícil. Ja sigui en la soledat dels seus personatges, la relació amb les seves respectives parelles o en la seva relació de tota la vida. Llàstima que la resta del quartet (Xavier Samuel i James Frecheville) no estigui a l’alçada de les seves mares.
Sort que ens trobem davant d’una proposta franco-australiana, es nota el sentiment per la història de la seva directora lluny de les pressions de Hollywood. Si aquesta pel·lícula vingués d’EEUU no tindria el tempo lent per a permetre la reflexió de cada pas que es dóna en el guió i hauria fet ènfasi, probablement, en els passatges més foscos de la història i segurament no hagués tingut aquest final.
‘Dos madres perfectas’ resulta una proposta intensament continguda, emocionalment nua i serenament reflexiva molt recomanable.