La nova versió cinematogràfica del popular joc de rol és una proposta d’ entreteniment familiar molt honesta i aconseguida que només busca oferir una sana ració d’ evasió i distracció, assolint sobradament el seu objectiu.
Rodada amb un acurat treball d’ ambientació (especialment la direcció artística) i amb una notable factura tècnica (muntatge, so, efectes de so i visuals) el film té un ritme trepidant que no decau en cap moment, evitant que l’ espectador arribi a desconnectar ja que les diferents aventures es van enllaçant progressivament casi sense treva. Un altre encert de la pel·lícula és el seu estoll d’ intèrprets: un grup força cohesionat i amb química, que s’ amplia quan temporalment es converteix en quintet amb la suma del televisiu Regé-Jena Page. Malauradament el dolent de la història no està a l’ alçada (tot i comptar amb un personatge inquietant al seu costat, la convincent Daisy Head): Hugh Grant fa de Hugh Grant, independentment de quin sigui el rol que interpreta l’ actor sempre ofereix la seva limitada gamma de gestos i tocs particulars que cansen per la seva reiteració. La proposta combina perfectament les aconseguides seqüències d’ acció (el laberint amb un nostàlgic homenatge a la popular sèrie televisiva d’ animació basada en el mateix joc) amb diversos apunts humorístics (hilarant el del cemetiri), tot i que alguns són massa fàcils i se n’ abusa una mica, tret perdonable ja que no arriba a espatllar el resultat final.
En definitiva, ‘Dragones y mazmorras, honor entre ladrones’ és una vibrant proposta d’ aventures per a tota la família, filmada amb l’ espèrit del cinema dels 80′ i que sorprèn perquè supera àmpliament les mínimes expectatives que el projecte despertava a priori. Una molt agradable sorpresa.